Dadaab

Pot un refugi convertir-se en una presó? I a la vegada, pot un refugi convertir-se en una pàtria? Aquesta és la contradicció que afronten els habitants del camp de refugiats més gran del món, Dadaab, al nord-est de Kenya, que el 2011 va complir 20 anys. És el cas de l’Omar, un jove somali que va arribar a Dadaab el 1991, quan va esclatar la guerra a Somàlia i l’ACNUR va crear el camp. El record de la seva vida anterior queda reduït a unes poques imatges borroses. En aquestes dues dècades, ha entrat a formar part del que s’anomenaria la classe mitjana del camp. Així mateix els seus amics Hassan i Mohamed. I tot i això, el seu objectiu és aconseguir un dels preuats i escassos visats que els permetran iniciar una nova vida a un altre país. L’Omar ho ha aconseguit i prepara la seva marxa cap a Austràlia. Mentre ells pensen a marxar, milers de persones arriben cada mes des de Somàlia, on la guerra no s’atura. L’N-0 és una de les àrees on es poden establir els acabats d’arribar i en Mohamed Alí n’exerceix d’amfitrió i líder. Per a ells, el camp significa seguretat però començar una nova vida a Dadaab tampoc és fàcil. Uns pocs se’n van i molts arriben. Tots ells, “esperant el millor però preparats pel pitjor”

Oriol Andrés, Carlos Castro, Gemma Garcia

2011

50 minuts

Fora de quadre